Como simple primate, me dispongo a exponer opiniones a este sol informativo. Mis dedos teclean en letras de plástico intentando armonizar construcciones que saldrán de mi intuición, de mi deducción, de mi hermenéutica y de la descripción de mis sueños. En el fondo siempre se me dio mejor describir sueños que escribir realidades, ya que me peleé con el lenguaje a ojos descubiertos y a estas alturas del combate creo que sólo me queda perder dignamente a los puntos salvando el K.O. Desde esta reconciliación imposible, me dispongo a aletear como mariposa inquieta esperando consecuencia, pues la red es un mar de información donde millones de dedos tiran mensajes en botellas bebidas, esperando cómplices de otras orillas. Y pienso ahora: ¿qué más dará si antes nos aseguramos de que los leen quienes comparten naufragio? Espero que a alguien le interese la opinión de este niño que se perdió en un viaje hacia un futuro re-soñado.
viernes, 21 de octubre de 2011
Separar el grano de la paja!
jueves, 6 de octubre de 2011
Vivan las caeenas!!!
- 1. Me pasé mi post-adolescencia cantando en las manifestaciones y en las borracheras aquello de:
sábado, 6 de agosto de 2011
Kuanto más prima…
domingo, 19 de junio de 2011
#19jmani
martes, 31 de mayo de 2011
Posiblemente se acaba el mes más largo de la vida de este primate!
miércoles, 18 de mayo de 2011
la internacional 2.0
domingo, 20 de marzo de 2011
mi no ntendr nda
ni 1 gota de sangre en mi nmbre valdrá la pena, xk slo la paz y la justicia s el camino glorioso, que te prtenece ati, ami y a tdos nsotros
lunes, 24 de enero de 2011
Foto-síntesis
Emfatitzo el sabor del brou que em dóna el moviment tunisià per la flaire de moviment popular, ara que l'actual Premi Nobel de Literatura carrega dia si i dia també contra la cultura popular i la tasca dels antropòlegs. De què ens vol parlar aquest agraït estómac capitalista? Doncs de que hem de valorar l'alta cultura per sobre d'una cultura que produeixen uns miserables agents que escolten els mercats com Moisès a una rama!! Pot ser que encara aquest home, la ministra i molts creadors d'aquesta alta cultura no s'hagin adonat que la cultura la formen el productor, el reproductor i el consumidor cultural, i que quan més dinàmic sigui el flux entre aquestes parts més gent menja en aquesta taula.
Amb l'estómac ple d’idees em disposo a pensar a la meva part preferida dels àpats: les postres. Les postres són una crema d' Esperanza catalana que fa que encara resisteixi aquest estat autonòmic, que paradoxalment ha resistit més que l'estat del benestar; això pel que morien els protagonistes del nostre pa d'avui. No crec en res més que en els éssers humans per a aconseguir la seva llibertat, les autonomies, les nacions, els estats...fins ara han sigut dietes que ens ajusten a un règim de privilegis d'alguns per sobre de uns drets teòrics per als altres. Aquesta alta cultura, o somnis americans triomfants, no poden explicar com des de l'antiga Grècia continuem veient la fam al món com una obscenitat imperdonable, mentre que aconseguim discernir sobre qüestions científiques i tècniques inaudibles fa un segle. El progrés moral d'aquesta alta cultura resideix encara avui dia en un temple de marbre dòric. Sens dubte un altre menú és possible perquè aquest ens crea colesterol a uns pocs i fam a molts d’altres.