Si alguna cosa he admirat d'Esquerra Republicana de Catalunya en la seva història desprès de la mort del dictador, és allò que diferencia la realitat sobiranista catalana de la basca. Allò és el lema que sempre he posat en boca de Carod Rovira per desmuntar qualsevol aventura terrorista de: "Catalunya no val la vida d'una persona". Avui celebrem que els processos sobiranistes s'han igualat en estratègies pacifistes. No obstant, hem de continuar denunciant la violència que exerceix l'estat a través de les seves forces de suposat "ordre".
Ara bé, és pertinent preguntar a l'actual direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya si Catalunya val l'ull esquerre d'Ester Quintana, per no demanar l'automàtica dimissió del conseller d'interior i màxim responsable del braç armat de la generalitat, Felip Puig. També seria necessari que els votants d'aquest partit i els seus màxims representants es qüestionessin si, metafòricament, Catalunya val el seu ull esquerre, si estan disposats a caminar pel seu somni sobiranista amb l'ull esquerre tapat per la mà de la dreta catalana.
http://youtu.be/ksm7f3ey1bc
No hay comentarios:
Publicar un comentario