La llengua de les papallones

Molts cops a les persones que hem nascut a Catalunya ens demanen en quina llengua somiem, per identificar la materna i la bastarda, però mai ens demanen què somiem. L'enèsim canvi de política d'educació de l'estat espanyol, precedit com sempre d'un canvi de govern, ens torna a situar en una situació kafkiana on molts d'aquells i aquelles que escolaritzen els seus fills en escoles privades bilingües o directament en llengua estrangera volen capitanejar un impuls per fer front a la nova proposta de llei, que un cop més és un cop a la democràcia i a la sensatesa en l'educació dels ciutadans que van a l'escola. 

És una redundància dir que les polítiques d'educació són polítiques, no obstant hem de parar atenció a apreciar que els models que s'intenten imposar poden apropar-se més o menys a una posició que afavoreixi un procés educatiu cap a la justícia social. Des d'un punt de vista crític, els professionals, el polítics i les persones que participen en els moviments socials han de reconèixer que el model actual serveix de forma eficient a un sistema on impera la injustícia social. Aquest model participa de forma activa i principal en afavorir la segregació per renta i per classe social a l'hora que garanteix la reproducció social de les elits. No podem defensar el model, hem de treballar en el triomf d'un model que garanteixi la igualtat d'oportunitats i que afavoreixi la dignitat de totes les persones. El model que somiem és inclusivament públic, el model que somiem és laic, el model que somiem procura integrar el desenvolupament de totes les persones sense cap tipus de distinció, el model que somiem és possible i crearia un espai de convivència i d'oportunitat més esperançador, el model que somiem no té ni més ni menys llengües que les que es vulguin sumar a aquest procés que ens ha de dur a constituir un nou ordre que ens permeti desenvolupar la vida amb alegria i dignitat. Pel camí d'aquesta lluita han deixat la vida molts i moltes somiadores, no és una utopia, no és un somni, és un procés necessari per a millorar les condicions de vida de l'ésser humà a la terra.  És el repte d'una generació que té la responsabilitat històrica de desenvolupar les seves possibilitats a través d'un nou paradigma-món, que avança exponencialment cap a una interconnexió que obligatòriament ha de generar noves formes de gestió, d'acció, de producció i de reproducció.